We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Hereus del Frac​à​s

by Malestar Social

/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    Purchasable with gift card

      €3 EUR  or more

     

1.
HEREUS DEL FRACÀS Som els hereus de la vergonya i del fracàs, Som com deixalles llençades a l’abisme Som el residu d’un present que no porta enlloc Som les cendres d’un futur que ha nascut mort L’esperança ens tenia tranquils Però ja no té cap sentit esperar I aquesta ràbia que ens ha crescut dins ha d’esclatar Heu destrossat sencera una generació Però no ens fa por quedar-nos al marge D’aquesta vella i miserable civilització No tenim res a perdre perquè ja ho hem perdut tot L’esperança ens tenia tranquils Però ja no té cap sentit esperar I aquesta ràbia que ens ha crescut dins ha d’esclatar
2.
DEMÀ POT SER MASSA TARD Tot es mou molt de pressa i no em puc aturar M’obliguen a córrer i em costa respirar Em mareja aquest ritme i el cap no el tinc clar El temps se m’escapa de les mans Hi ha tantes coses que voldria fer La vida és una cursa contra el temps El futur està enterrat i demà pot ser massa tard Pot ser massa tard Ja no hi ha res a fer, he perdut el control El futur no és altra cosa que un amarg record No comptaré els dies, no comptaré el temps S’ha acabat la història, ja no hi vull pensar Cremaré els rellotges i ja està He consumit el meu present Pensant què feia amb el meu temps El futur està enterrat i demà pot ser massa tard I demà pot ser massa tard
3.
NO ENS EN SORTIREM Vam créixer entre promeses de futur i llibertat Una història perfecta amb un argument ben tramat El món havia de ser nostre i podem canviar el destí Però ningú ens va avisar que en algun punt del camí hi havia el buit La caiguda ha estat fatal, I no sé si sabré aixecar-me Et necessito i no hi ets Amic meu, d’aquesta no ens sortirem Al fons del precipici m’arrossego entre el fang I ja no em queden ungles per intentar escalar Ningú ens treurà d’aquesta merda ni de la deriva que hem près Tot s’ha esfondrat com un castell de cartes al primer cop de vent La caiguda ha estat fatal, I no sé si sabré aixecar-me Et necessito i no hi ets Amic meu, d’aquesta no ens sortirem No hi ha ningú que m’ajudi, Cap mà que em tregui d’aquí Estic sol en aquest forat i tot depèn de mi I amb el poc aire que em queda intento llançar un crit I amb la sang de les ferides a les pedres queda escrit Que malgrat tot no han pogut acabar amb mi
4.
DESPRÉS DE TOT (No!) Avui no m’has enredat Avui no m’has arrossegat pel riu de la teva misèria Seguir-te sempre m’ha costat Decepcions i desenganys, i tot el que m’has volgut prendre Amb el temps m’has deixat clar Que només t’importes tu mateix I que quan he pogut parlar no t’has esforçat a entendre res No t’has sentit malament Després de tot Només em queda ser qui sóc I malgrat tots els errors Sento que sota la pell em vaig fent cada cop més fort Encara em queda ser qui sóc No he de donar explicacions Sóc el que veus, veus el que sóc després de tot (No!) No tinc per què fer-me retrets M’he equivocat però sempre he fet i dit el que creia correcte (No!) No fingiré més davant teu Si no t’agrada això que veus, a mi no em queda temps per perdre Amb el temps m’ha quedat clar Que només em tinc a mi mateix No puc estar sempre esperant que s’alinïin els estels No em sentiré malament Després de tot Només em queda ser qui sóc I malgrat tots els errors Sento que sota la pell em vaig fent cada cop més fort Encara em queda ser qui sóc No he de donar explicacions Sóc el que veus, veus el que sóc després de tot
5.
QUAN AGAFO LA GUITARRA Ja no tenen sentit els somnis de quan érem petits La innocència s’ha anat morint a poc a poc i no sabem sentir Més enllà dels límits imposats, de la línia que marca el que es pot controlar Dominats per la por, la rutina que ens diu que som grans I trec la pols a una guitarra guardada en un racó d’una fosca habitació Sento que puc escapar-me durant un instant Quan agafo la guitarra Tot sembla millor i em sento viu de nou Quan agafo la guitarra La música va al ritme dels batecs del cor La realitat ens supera i no sabem reaccionar Hem deixat massa enrere la capacitat de crear (i d’imaginar) Amagats rere un vidre entelat no sabem veure ni deixem veure què hi ha Preferim ocultar les passions i que el temps les vagi matant I a les mans la guitarra em fa sentir fort i em treu el pes del món Em sento menys miserable entre notes i acords Quan agafo la guitarra Tot sembla millor i em sento viu de nou Quan agafo la guitarra La música va al ritme dels batecs del cor
6.
UNA SOLA CANÇÓ Veus d’avorrits i desganats, la ràdio m’està atabalant Vull escoltar un so explosiu que em faci saltar del sofà La força d’un acord, el poder d’una paraula Poden despertar-nos d’aquest malson Una sola cançó pot convertir-se en una arma Capaç de canviar-ho tot Paraules que no diuen res, el cervell està apagat De sobte un crit nascut al cor trenca els esquemes al meu cap La força d’un acord, el poder d’una paraula Poden despertar-nos d’aquest malson Una sola cançó pot convertir-se en una arma Capaç de canviar-ho tot
7.
TORNO A SER JO Ets el gest i les paraules que he esperat Ets les hores que per tu he malgastat Ets les nits que no he pogut agafar el son Ets la distància entre jo i la perdició Serà millor aixecar-me i marxar Ja no et puc veure com et veia abans Ets tot allò que ara vull oblidar Et mentiria si et dic que estic bé Però entre nosaltres no hi ha res a fer No em vinguis amb històries de sentiments Perquè per tu només he estat un joc més Serà millor aixecar-me i marxar Ja no et puc veure com et veia abans Ets tot allò que ara vull oblidar I ara tinc l’estranya sensació Que no sé si sabré estar tot sol Però sense tu torno a ser jo Serà millor aixecar-me i marxar Serà millor aixecar-me i marxar Ja no et puc veure com et veia abans Ets tot allò que ara vull oblidar I ara tinc l’estranya sensació Que no sé si sabré estar tot sol Però sense tu torno a ser jo
8.
Incendi 01:06
INCENDI “Com hem arribat fins aquí?”, un dia em preguntaves Però tu semblaves tan feliç mentre no et tocava I ara que estàs amb l’aigua al coll no saps d’on treure l’aire Quan t’has trobat al fons del pou esperes que et treguin d’aquí No veies fum a l’horitzó, l’incendi s’acostava I ara has caigut al mig del foc Quan t’intentava parlar en va sobre les injustícies Em responies ignorant que un dia t’arribarien I ara que estàs amb l’aigua al coll no saps d’on treure l’aire Quan t’has trobat al fons del pou esperes que et treguin d’aquí No veies fum a l’horitzó, l’incendi s’acostava I ara has caigut al mig del foc I t’has cremat
9.
QUÈ COLLONS HE DE FER ARA? M’omplo el cap pensant, retreient-me les coses que he fet Comptant les passes perdudes pels camins que he anat prenent I per molt que m’hi esforci acaba sent sempre el mateix Quan sembla que hi arribo em topo amb una gran paret Que em persegueix Què collons he de fer ara si no sé ni cap on tirar? I el futur no sé què em depara perquè no el puc o no el sé triar No sé si en sóc culpable però no puc avançar Què collons he de fer ara si la paret no la puc saltar? Estic fart de donar voltes sempre sobre el mateix eix De girar en un espiral que mai no puc desfer M’he preguntat tantes vegades d’on surt aquesta paret Que talla el meu pas, no sé si realment existeix O només jo la veig Què collons he de fer ara si no sé ni cap on tirar? I el futur no sé què em depara perquè no el puc o no el sé triar No sé si en sóc culpable però no puc avançar Què collons he de fer ara si la paret no la puc saltar? Què collons he de fer ara? Què collons he de fer ara? Què collons he de fer ara? Jo sóc el meu problema, Sóc la paret Què collons he de fer ara si no sé ni cap on tirar? I el futur no sé què em depara perquè no el puc o no el sé triar No sé si en sóc culpable però no puc avançar Què collons he de fer ara si la paret no la puc saltar?
10.
Un Altre Cop 02:54
UN ALTRE COP Per tu he estat una nosa per pensar el que aquí escric M’has fet passar per boig perquè ningú em sentís Quan canto em sento lliure, no vull ser subtil Mentre la veu m’aguanti seré un crit I un altre cop I un altre cop volies veure’m perdre però en l’adversitat em faig més fort I un altre cop La meva veu no calla, encara puc ser el teu malson Jo sóc un entre tants d’aquells que has volgut fer callar Sóc la resposta al fracàs que hem heredat Al món que ens estan deixant Un entre tants d’aquells que cantem per canviar I un altre cop volies veure’m perdre però en l’adversitat em faig més fort I un altre cop La meva veu no calla, encara puc ser el teu malson No em podràs destruir, seré la pedra al teu camí I un altre cop volies veure’m perdre però en l’adversitat em faig més fort I un altre cop La meva veu no calla, encara puc ser el teu malson I un altre cop en l’adversitat em faig més fort i un altre cop encara puc ser el teu malson

credits

released March 17, 2015

Gravat i mesclat per Aleix Archs i Jordi Mas a Bloq Estudis (Barcelona)
Masteritzat per Steve Rizun a Drive Studios (Toronto, Canada)
Portada i artwork fets per Dani Rabaza a Münster Studio (Barcelona)
Produit per Malestar Social i Pere Rediu "Pene"

license

tags

about

Malestar Social Cerdanyola Del Vallès, Spain

Malestar Social som un grup de hardcore melòdic de Cerdanyola del Vallès (Barcelona), en actiu des del 2006. Amb lletres crítiques amb el món en que vivim, contundents, compromeses i en català per convicció. La música és art i ha de ser una eina de lluita i creixement individual i col•lectiu. Així ho creiem i així ho practiquem. Això és Malestar Social. ... more

contact / help

Contact Malestar Social

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Malestar Social, you may also like: