1. |
Hereus del Fracàs
02:06
|
|
||
HEREUS DEL FRACÀS
Som els hereus de la vergonya i del fracàs,
Som com deixalles llençades a l’abisme
Som el residu d’un present que no porta enlloc
Som les cendres d’un futur que ha nascut mort
L’esperança ens tenia tranquils
Però ja no té cap sentit esperar
I aquesta ràbia que ens ha crescut dins ha d’esclatar
Heu destrossat sencera una generació
Però no ens fa por quedar-nos al marge
D’aquesta vella i miserable civilització
No tenim res a perdre perquè ja ho hem perdut tot
L’esperança ens tenia tranquils
Però ja no té cap sentit esperar
I aquesta ràbia que ens ha crescut dins ha d’esclatar
|
||||
2. |
Demà Pot Ser Tard
02:35
|
|
||
DEMÀ POT SER MASSA TARD
Tot es mou molt de pressa i no em puc aturar
M’obliguen a córrer i em costa respirar
Em mareja aquest ritme i el cap no el tinc clar
El temps se m’escapa de les mans
Hi ha tantes coses que voldria fer
La vida és una cursa contra el temps
El futur està enterrat i demà pot ser massa tard
Pot ser massa tard
Ja no hi ha res a fer, he perdut el control
El futur no és altra cosa que un amarg record
No comptaré els dies, no comptaré el temps
S’ha acabat la història, ja no hi vull pensar
Cremaré els rellotges i ja està
He consumit el meu present
Pensant què feia amb el meu temps
El futur està enterrat i demà pot ser massa tard
I demà pot ser massa tard
|
||||
3. |
No Ens En Sortirem
02:48
|
|
||
NO ENS EN SORTIREM
Vam créixer entre promeses de futur i llibertat
Una història perfecta amb un argument ben tramat
El món havia de ser nostre i podem canviar el destí
Però ningú ens va avisar que en algun punt del camí hi havia el buit
La caiguda ha estat fatal,
I no sé si sabré aixecar-me
Et necessito i no hi ets
Amic meu, d’aquesta no ens sortirem
Al fons del precipici m’arrossego entre el fang
I ja no em queden ungles per intentar escalar
Ningú ens treurà d’aquesta merda ni de la deriva que hem près
Tot s’ha esfondrat com un castell de cartes al primer cop de vent
La caiguda ha estat fatal,
I no sé si sabré aixecar-me
Et necessito i no hi ets
Amic meu, d’aquesta no ens sortirem
No hi ha ningú que m’ajudi,
Cap mà que em tregui d’aquí
Estic sol en aquest forat i tot depèn de mi
I amb el poc aire que em queda intento llançar un crit
I amb la sang de les ferides a les pedres queda escrit
Que malgrat tot no han pogut acabar amb mi
|
||||
4. |
Després de Tot
03:20
|
|
||
DESPRÉS DE TOT
(No!) Avui no m’has enredat
Avui no m’has arrossegat pel riu de la teva misèria
Seguir-te sempre m’ha costat
Decepcions i desenganys, i tot el que m’has volgut prendre
Amb el temps m’has deixat clar
Que només t’importes tu mateix
I que quan he pogut parlar no t’has esforçat a entendre res
No t’has sentit malament
Després de tot
Només em queda ser qui sóc
I malgrat tots els errors
Sento que sota la pell em vaig fent cada cop més fort
Encara em queda ser qui sóc
No he de donar explicacions
Sóc el que veus, veus el que sóc després de tot
(No!) No tinc per què fer-me retrets
M’he equivocat però sempre he fet i dit el que creia correcte
(No!) No fingiré més davant teu
Si no t’agrada això que veus, a mi no em queda temps per perdre
Amb el temps m’ha quedat clar
Que només em tinc a mi mateix
No puc estar sempre esperant que s’alinïin els estels
No em sentiré malament
Després de tot
Només em queda ser qui sóc
I malgrat tots els errors
Sento que sota la pell em vaig fent cada cop més fort
Encara em queda ser qui sóc
No he de donar explicacions
Sóc el que veus, veus el que sóc després de tot
|
||||
5. |
Quan Agafo la Guitarra
02:33
|
|
||
QUAN AGAFO LA GUITARRA
Ja no tenen sentit els somnis de quan érem petits
La innocència s’ha anat morint a poc a poc i no sabem sentir
Més enllà dels límits imposats, de la línia que marca el que es pot controlar
Dominats per la por, la rutina que ens diu que som grans
I trec la pols a una guitarra guardada en un racó d’una fosca habitació
Sento que puc escapar-me durant un instant
Quan agafo la guitarra
Tot sembla millor i em sento viu de nou
Quan agafo la guitarra
La música va al ritme dels batecs del cor
La realitat ens supera i no sabem reaccionar
Hem deixat massa enrere la capacitat de crear (i d’imaginar)
Amagats rere un vidre entelat no sabem veure ni deixem veure què hi ha
Preferim ocultar les passions i que el temps les vagi matant
I a les mans la guitarra em fa sentir fort i em treu el pes del món
Em sento menys miserable entre notes i acords
Quan agafo la guitarra
Tot sembla millor i em sento viu de nou
Quan agafo la guitarra
La música va al ritme dels batecs del cor
|
||||
6. |
Una Sola Cançó
02:32
|
|
||
UNA SOLA CANÇÓ
Veus d’avorrits i desganats, la ràdio m’està atabalant
Vull escoltar un so explosiu que em faci saltar del sofà
La força d’un acord, el poder d’una paraula
Poden despertar-nos d’aquest malson
Una sola cançó pot convertir-se en una arma
Capaç de canviar-ho tot
Paraules que no diuen res, el cervell està apagat
De sobte un crit nascut al cor trenca els esquemes al meu cap
La força d’un acord, el poder d’una paraula
Poden despertar-nos d’aquest malson
Una sola cançó pot convertir-se en una arma
Capaç de canviar-ho tot
|
||||
7. |
Torno a Ser Jo
02:48
|
|
||
TORNO A SER JO
Ets el gest i les paraules que he esperat
Ets les hores que per tu he malgastat
Ets les nits que no he pogut agafar el son
Ets la distància entre jo i la perdició
Serà millor aixecar-me i marxar
Ja no et puc veure com et veia abans
Ets tot allò que ara vull oblidar
Et mentiria si et dic que estic bé
Però entre nosaltres no hi ha res a fer
No em vinguis amb històries de sentiments
Perquè per tu només he estat un joc més
Serà millor aixecar-me i marxar
Ja no et puc veure com et veia abans
Ets tot allò que ara vull oblidar
I ara tinc l’estranya sensació
Que no sé si sabré estar tot sol
Però sense tu torno a ser jo
Serà millor aixecar-me i marxar
Serà millor aixecar-me i marxar
Ja no et puc veure com et veia abans
Ets tot allò que ara vull oblidar
I ara tinc l’estranya sensació
Que no sé si sabré estar tot sol
Però sense tu torno a ser jo
|
||||
8. |
Incendi
01:06
|
|
||
INCENDI
“Com hem arribat fins aquí?”, un dia em preguntaves
Però tu semblaves tan feliç mentre no et tocava
I ara que estàs amb l’aigua al coll no saps d’on treure l’aire
Quan t’has trobat al fons del pou esperes que et treguin d’aquí
No veies fum a l’horitzó, l’incendi s’acostava
I ara has caigut al mig del foc
Quan t’intentava parlar en va sobre les injustícies
Em responies ignorant que un dia t’arribarien
I ara que estàs amb l’aigua al coll no saps d’on treure l’aire
Quan t’has trobat al fons del pou esperes que et treguin d’aquí
No veies fum a l’horitzó, l’incendi s’acostava
I ara has caigut al mig del foc
I t’has cremat
|
||||
9. |
|
|||
QUÈ COLLONS HE DE FER ARA?
M’omplo el cap pensant, retreient-me les coses que he fet
Comptant les passes perdudes pels camins que he anat prenent
I per molt que m’hi esforci acaba sent sempre el mateix
Quan sembla que hi arribo em topo amb una gran paret
Que em persegueix
Què collons he de fer ara si no sé ni cap on tirar?
I el futur no sé què em depara perquè no el puc o no el sé triar
No sé si en sóc culpable però no puc avançar
Què collons he de fer ara si la paret no la puc saltar?
Estic fart de donar voltes sempre sobre el mateix eix
De girar en un espiral que mai no puc desfer
M’he preguntat tantes vegades d’on surt aquesta paret
Que talla el meu pas, no sé si realment existeix
O només jo la veig
Què collons he de fer ara si no sé ni cap on tirar?
I el futur no sé què em depara perquè no el puc o no el sé triar
No sé si en sóc culpable però no puc avançar
Què collons he de fer ara si la paret no la puc saltar?
Què collons he de fer ara?
Què collons he de fer ara?
Què collons he de fer ara?
Jo sóc el meu problema,
Sóc la paret
Què collons he de fer ara si no sé ni cap on tirar?
I el futur no sé què em depara perquè no el puc o no el sé triar
No sé si en sóc culpable però no puc avançar
Què collons he de fer ara si la paret no la puc saltar?
|
||||
10. |
Un Altre Cop
02:54
|
|
||
UN ALTRE COP
Per tu he estat una nosa per pensar el que aquí escric
M’has fet passar per boig perquè ningú em sentís
Quan canto em sento lliure, no vull ser subtil
Mentre la veu m’aguanti seré un crit
I un altre cop
I un altre cop
volies veure’m perdre però en l’adversitat em faig més fort
I un altre cop
La meva veu no calla, encara puc ser el teu malson
Jo sóc un entre tants d’aquells que has volgut fer callar
Sóc la resposta al fracàs que hem heredat
Al món que ens estan deixant
Un entre tants d’aquells que cantem per canviar
I un altre cop
volies veure’m perdre però en l’adversitat em faig més fort
I un altre cop
La meva veu no calla, encara puc ser el teu malson
No em podràs destruir, seré la pedra al teu camí
I un altre cop
volies veure’m perdre però en l’adversitat em faig més fort
I un altre cop
La meva veu no calla, encara puc ser el teu malson
I un altre cop
en l’adversitat em faig més fort
i un altre cop
encara puc ser el teu malson
|
Malestar Social Cerdanyola Del Vallès, Spain
Malestar Social som un grup de hardcore melòdic de Cerdanyola del Vallès (Barcelona), en actiu des del 2006. Amb lletres crítiques amb el món en que vivim, contundents, compromeses i en català per convicció. La música és art i ha de ser una eina de lluita i creixement individual i col•lectiu. Així ho creiem i així ho practiquem. Això és Malestar Social. ... more
Streaming and Download help
If you like Malestar Social, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp